L’argument principal esgrimit és que aquests resultats demostren i posen en evidència com l’independentisme és tan sols una obsessió de quatre gats, dels quatre gats que vam anar votar. Ara bé, aquesta equiparació de “nombre de vots igual a nombre d’independentistes” és simplista i reduccionista, per no dir enganyosa. És a dir, que hagi anat a votar poca gent, no significa que els que van anar a votar siguin tots i cadascún dels independentistes que hi ha al nostre país. Més aviat el contrari, sóc del parer que els que vam anar a votar ahir som precisament els més motivats. Tenint en compte que no era una consulta institucional, ni vinculant ni amb una campanya mediàtica al darrera, quina motivació pot haver-hi per la majoria de la població per anar a votar? Parlo del ciutadà ras, que no està ultra-motivat i que pensa que aquesta consulta pot resultar ser un mer foc d’encenalls.
El dia que es pugui fer un referèndum com Déu mana, on els partícips del “No” també vagin a votar i els resultats tinguin efectes legals, tinc la convicció que el nombre de vots independentistes pujarà considerablement. Tota aquella gent que li agrada la idea d’una Catalunya independent però que el 13-D no van anar votar, aniran a votar. Quan el vot sigui secret i anònim (que ahir ja es pressuposava que si anaves a votar és que combregaves amb la causa) les dinàmiques de vot canviaran. Hi ha estudis que expliquen aquest fet, de com la majoria de les persones no s’atreveixen a dir el que realment pensen ideològicament si no se senten que formen part del pensament majoritari. I crec que això explica en bona part el perquè ahir tots els que van anar votar no eren tots els independentistes que realment hi ha. Quan la gent se senti en confiança d’emetre el seu vot en un entorn neutral, sense pressió social i a on no se li pressuposi cap condició d’independentista o unionista, els resultats reflexeran el nombre d’independentistes reals. I probablement, ja no podrà dir-se que som quatre gats.
