Els mites sobre la sanitats als EUA

El debat provocat pel projecte de reforma sanitària d'Obama és un debat essencialment ideològic i en molts aspectes bastant allunyat de la realitat. Un debat que, des de l'òptica europea, se sustenta en el mite que als Estats Units, al no existir un sistema sanitari públic universal, els nord-americans pobres o amb rendes més baixes es moren a la porta dels hospitals perquè no poden pagar-lo.

Dels 300 milions de ciutadans nord-americans, n'hi ha 45 milions que no en tenen. Per què? Doncs, perquè la immensa majoria no han volgut pagar-la. La pregunta és: no han volgut o no han pogut?
Per saber-ho, el millor que podem fer és desglossar aquesta xifra. Aleshores comprovarem que la situació és molt menys greu del que sembla:

1)Una quarta part dels no assegurats són immigrants sense nacionalitat nord-americana. Els hispans són els que estan menys assegurats. Molts d'ells prefereixen enviar remeses als seus familiars a l'estranger – amb més problemes de salut – que contractar una assegurança mèdica als EUA.

2)Una fracció important dels no assegurats només deixa de tenir assegurança mèdica una part de l'any, mentre està sense feina. D'acord amb l'Oficina Pressupostària del Congrés (CBO), els que no tenen assegurança durant tot l'any oscil·len entre els 21 i 31 milions de persones.

3)Uns 15 milions de no assegurats compten amb uns ingressos superiors als 50.000 dòlars l'any. És a dir, poden contractar perfectament una assegurança mèdica, però trien voluntàriament no fer-ho. De fet, el grup de no assegurats que més està augmentant en els darrers anys percep uns ingressos superiors als 75.000 dòlars anuals.

4)Només 686.000 persones majors de 65 anys no estan cobertes per una assegurança mèdica.

5)Uns 18 milions tenen entre 18 i 34 anys, una edat en què és poc probable emmalaltir i que explicaria per què molts d'ells trien no contractar una assegurança mèdica. De fet, nombrosos no assegurats són estudiants universitaris i, per tant, depenen dels seus pares o estan coberts per les pòlisses dels seus pares. Els que treballen, molts prefereixen tenir un salari més alt que no pas que una part del seu sou es destini a una assegurança mèdica.

6)Un 25% dels no assegurats (uns 11.200.000) pot accedir als programes estatals existents com Medicaid o el State Children's Health Insurance Plan, però no s'ha subscrit. També hi ha el programa d'assistència gratuïta Medicare per als jubilats i pensionistes majors de 65 anys.

7)Finalment, els que no estan assegurats durant tot l'any reben, però, abundants serveis mèdics. En concret, prop de la meitat de l'atenció sanitària en valor monetari que els que sí que estan assegurats (uns 35.000 milions de dòlars el 2001).

8)A més, com a última alternativa, qualsevol persona, assegurada o no, pot anar a una sala d'emergència (urgències) i demanar assistència. Una assistència que s'ha de donar obligatòriament, enfront el mite que als EUA els no assegurats moren a la porta dels hospitals.

9)L'Estat d'EUA gasta 2,4 bilions de dòlars (1,9 bilions d'euros) del pressupost públic a l'any en salut. En total, la sanitat als EUA gasta 1,5 vegades més per persona que qualsevol altre país.