Sóc una estudiant de polítiques que també va assistir a la Conferència. Jo, personalment, li vaig donar la mà a la Sra. Diez i li vaig comentar que em sabia molt de greu el que havia passat i que sentia vergonya. Ella em va respondre molt amablement i em va agrair el meu gest. Explico això més que res perquè quedi clar quin és el meu tarannà i no m’acusin a mi també de feixista ni d’intolerant. Tot i que, possiblement i veient de quin peu calça el senyor Martínez Gorriarán, bé podria acusar-me a mi també de tan sols preocupar-me per les formes i ser, en el fons i i en el contingut, igual de dogmàtica, adoctrinada i demés adjectius que utilitza al llarg de la seva crònica per a referir-se als estudiants que vam assistir a la conferència i que no combreguem amb el seu ideal d’Espanya.
Dit això, simplement vull replicar els aspectes de la seva crònica que més reprovables m‘han semblat.
Primer de tot, crec que s’hauria de replantejar la seva peculiar forma d’analitzar la realitat. En la seva corrosiva crònica no té reserves en posar-nos tots al mateix sac. Això sí, amb la única distinció que els últims (els independentistes que vam assistir a la conferència) érem més educats que els boicotejadors! Vaja home! Gràcies per la distinció! D’això se’n diu fer un retrat fidel de la realitat! Com a bon professor universitari, el senyor Martínez Gorriarán se n’adona que la realitat es presenta complexa i matisada, i que no és una simple pugna entre bons i dolents... Ironies a part, si vol parlar d’educació senyor Martínez, comença predicant amb l’exemple i obviant del seu vocabulari definicions com “aspecto agitanado de manual” i "catalanes patanegra" entre d'altres. Fes-ho encara que no sigui per un tema d'educació, simplement perquè tenir aquestes etiquetes com a arguments del seu discurs no són del nivell que s’espera d’un professor d’universitat.
Vostè, que s'erigeix com a messiànic defensor de la llibertat d'expressió, sembla no utilitzar el mateix raser per valorar la mateixa llibertat del nostre Degà i la nostra facultat per convidar a la Sra Diez a parlar. Suposo que això no lliga amb el seu discurs, certament esgotador, de 20 anys d'adoctrinament nacionalista per part de les institucions catalanes...
Deu pensar que qui sóc jo per donar-li lliçons, si només sóc una estudiant! - o sota el seu prisma, només un receptacle passiu de la propaganda xovinista catalana! - però potser és hora que intenti veure les coses tal com són, no veure fantasmes allà on no n'hi ha i no creure's víctima d'un complot anti-espanyol per part de les universitats catalanes. Amb aquesta actitud se situa en la mateixa tessitura dogmàtica d'alguna gent a la que critiques, però suposo que és més fàcil veure la palla en l'ull de l'altre, que la biga en el propi.
Simplement espero que reflexioni, que vegi que no hi ha un complot contra ningú i que deixi de percebre la realitat sota lògiques dicotòmiques que redueixen el debat a una irreconciliabe baralla maniquea. Potser, un cop fet aquest exercici veurà, que jo i els meus companys d'universitat (entre d'ells, la noia a qui faltes el respecte), de l'últim que se'ns pot titllar és de producte del nacionalisme català. Noms com Joaquin Molins, Montserrat Baras i Joan Botella - tots ells amb visions particulars i diferenciades, a mi no m'agrada posar a tothom al mateix sac! - han estat professors nostres, i precisament de l'últim que se'ls pot acusar és de fer proselitisme catalanista! Però a part d'això, crec que posar en dubte la nostra capacitat de pensar i actuar per nosaltres mateixos és, o bé pecar de curtesa de mires, o bé atorgar-se una superioritat intel.lectual típica dels dèspotes il.lustrats. Segurament és això últim, i sóc jo qui vaig errada, i que sort en tenim de lliure pensadors com vosaltres! que després d'humiliar-nos i menystenir-nos, ens mostreu la llum!
No comments:
Post a Comment