Tuesday, August 3, 2010

Una altra ona de freqüència...

Quina nena més maca, vaig pensar.
20 anys però és una nena.
De posat distant, misteriosa, suscitava interès entre Caixes, trencava allò superflu i fútil del treball mecànic i anti-realitzant.
De somriure omnipresent i d'ulls grans com planetes.

Nit de dissabte, festa il·legal.
Platja de Sant Pol, però que bé podria haver estat Menorca, Estrella Damm i Sant Joan.
Nit màgica, de descobrir noves dimensions. Les ones del mar, i les ones personals, més profundes i convulses que la mar de Sant Pol.

Vam parlar de l'amor, del futur, del passat. Molt vam parlar... o potser massa poc. Depèn de com es miri. Diuen que l'important és la qualitat i no la quantitat, no?
Fos com fos en el primer instant ja vaig notar que aquella seria la conversa més reveladora de tota la nit, i de la setmana...

Era innocent, mantenia gairebé intacta la innocència d'una nena. (Per això encara era una nena, de 20 anys, però una nena).
Era especial. Era especial i no ho sabia. N'hi ha que ho són i que ho saben, n'hi ha d'altres que s'ho creuen però no ho són. Ella ho era, sense reflexions, sense adonar-se'n. Això em va fer gràcia.
Ella no analitzava, no teoritzava, no racionalitzava. Trobava l'essència de les coses de forma inaudita, trobava el sentit comú sense atendre ni a manuals, ni a convencions socials.
Els manuals són pels intel·lectuals que es vanten de rebutjar les convencions socials, les convencions socials son pels no-intel·lectuals que no entenen els manuals... Ella era capaç d'escapar dels dos paranys. Genial.

Havia estat (massa) protegida però al mateix temps sabia exactament què era la vida, la vida real, aquella que no es conforma d'entelèquies, sinó de dosis altes de realitat.
Em va quedar clar que era una obrera, i una princesa. Princesa del McDonald's, del Telepizza i ara, del Decathlon.

És dolça. Desperta tendresa i instint de protecció. Però és forta i decidida. Sota la dolçor, ambiciosa i competitiva, en el millor sentit dels termes. Plena d'inquietuds i d'il·lusions (digne d'admirar en algú que no li han deixat gaire volar). Parlava amb ella i sentia llàstima per les pijes de Barcelona, per la gent de poble conformista, pels milers de joves apàtics.

I quina nena més maca, vaig tornar a pensar.

No comments:

Post a Comment